Casa Editorial Espasa

Empresa fundada a Barcelona el 1860 per Josep Espasa i Anguera i el seu germà Pau, amb el nom d’Espasa Germans.

Ultra El Mundo Ilustrado, edità el Diccionari de la llengua catalana (1864-65), de Labèrnia, la Gramàtica catalana, d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanc, i Poesies catalanes (1875), de Frederic Soler. Durant un període (1881-97) s’associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d’Espasa i Companyia. Pau Espasa es retirà del negoci el 1877. Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d’arqueologia i sobretot de medicina, a més de novel·les en fascicles i publicacions periòdiques. Des del 1908 l’editorial fou continuada pels seus fills Josep, Joan i Lluís Espasa i Escayola (Josep Espasa i Fills). El 1905 començà l’Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, coneguda popularment per Enciclopedia Espasa, que es publicà fins al 1930, i comptà amb un total de 70 volums El 1925 es fusionà amb la casa Calpe (Espasa-Calpe SA). El 1936 hom creà l’Espasa-Calpe argentina a Buenos Aires i el 1948 una delegació a la Ciutat de Mèxic. Del seu extens catàleg es destaquen l’esmentada enciclopèdia universal, la Summa Artis de J. Pijoan, la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i les col·leccions “Austral” i “Clásicos castellanos”. L’any 1991 el Grup Planeta comprà Espasa-Calpe.