Pere Estasen i Cortada

(Barcelona, 1855 — Barcelona, 1913)

Advocat, filòsof, economista i geògraf.

Políticament era regionalista. Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya. Membre de l’Ateneu Barcelonès (on provocà una escissió: l’Ateneu Lliure), de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales (1877), i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona. Fundà “El Eco de la Producción” (1880), dirigí el “Diario de Comercio” i col·laborà a “La España Regional”, a la “Revista general de Legislación y Jurisprudencia” de Madrid, i a la revista “Catalunya” (en català, el 1908). Com a jurista cal destacar-ne Instituciones de derecho mercantil (1890-95, en vuit volums), Repertorio de la jurisprudencia mercantil española (1894), Manual de la legislación del impuesto de derechos reales y transmisión de bienes (1876), Tratado de las suspensiones de pagos y de las quiebras (1899), i Derecho industrial en España (1901). En el camp de la ciència política, publicà El problema de las nacionalidades (1882), i en el de l’economia política propagà les seves idees proteccionistes a través de diversos actes públics i congressos (conferència del 6 de desembre de 1880 al Foment de la Producció Espanyola, manifestació de Vic del 25 de juliol de 1881, Congrés Nacional Mercantil del 1892, etc) i en La protección y el libre cambio (1880). Relacionà estretament la campanya proteccionista amb el moviment polític regionalista, connexió exposada amb criteris científics positivistes, i aplicada especialment a Catalunya, a la conferència sobre economia política regional del 21 de novembre de 1907. Cal esmentar, entre les seves obres més pròpiament econòmiques: El comercio y la marina mercante española (1880), Regionalismo económico. Discurso acerca de los fines del Fomento de la Riqueza de Cataluña (1887, i versió catalana el mateix any), El código industrial (1893), Los orígenes de la vida económica (1896) i el Proyecto económico para España (1899). Té un interès molt rellevant el seu voluminós i bàsic estudi Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900). Com a geògraf col·laborà també al volum sobre Catalunya (1908) de la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi.