Esteve

(Jerusalem, segle I — Jerusalem, segle I)

Diaca i protomàrtir cristià.

Víctima de l’enveja dels jueus hel·lenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí. El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent. La seva festa se celebra el 26 de desembre, dia festiu als Països Catalans, com a d’altres llocs d’Europa, com a segon dia de Nadal. A més, la descoberta de les despulles del sant es commemora el 3 d’agost, amb la festa de la Invenció del cos de sant Esteve. És patró de moltes poblacions catalanes, així com de la confraria dels freners de Barcelona (esteve). En art, hom el representa jove, imberbe i vestit amb la dalmàtica. Són freqüents les escenes de la seva vida: ordenació (Fra Angelico, Musei Vaticani), discussió amb els rabins (Pere Serra, retaule de l’Esperit Sant, a Manresa), lapidació (pintures murals de Sant Joan de Boí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona; Francesc Tremulles, capella de Sant Esteve, catedral de Barcelona) i enterrament (Joan de Joanes, Museo del Prado).