Estudià dret i lletres a Barcelona. Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918. Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona (1921-23); col·laborà en La Veu de Catalunya, Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, entre d’altres. Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació. Després fou nomenat director de La Publicitat (1922-26). Fou regidor (1930-31), membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona (1931) i de la ponència redactora de l’Estatut de Núria, diputat a les Corts constituents (1931-33) i conseller de finances de la Generalitat (gener del 1934) fins als fets d’octubre del 1934, que fou empresonat i condemnat. Després de les eleccions del febrer del 1936, en què tornà a ser elegit diputat, reprengué la conselleria (del març fins al setembre). Aviat anà a París com a advocat de l’ambaixada espanyola a París.
El juny de 1939 s’exilià a Cuba, on residí fins el 1961. Fou un membre actiu de la colònia catalana; cal esmentar la conferència que donà al Centre Català de l’Havana sobre la vida i l’obra de Pompeu Fabra (1950). De Cuba es traslladà a Mèxic, on treballà com a traductor a l’ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de México (BANAMEX), a la unitat lingüística. Publicà a Quaderns d’Estudi (1917) la primera biografia d’Enric Prat de la Riba i la monografia El règim jurídic català (1919). Cal destacar, també, a Catalunya, el seu treball en diverses tasques de restauració, recerca i organització de monuments i peces d’art romànic.