La capital és Graz. És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina. La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern (2.747 m). La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge (2.995 m alt.). La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines (Fischbacher, Packalpe, Koralpe) flanquejades per un piemont format de materials terciaris. La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom hi desenvolupa fa que sigui la zona vital de l’Estíria.
El clima és fred i humit, amb una temperatura mitjana el mes de gener de 0°C i una pluviositat anual d’uns 1.000 mm. La població, força estancada en el seu creixement, es concentra a la vall del Mur-Mürz, on hi ha una sèrie de ciutats manufactureres i industrials (Leoben, Kapfenberg, Bruck, Kuittelfeld). La densitat de la població és de 73,4 h/km2 (1993), inferior a la mitjana de l’estat. La riquesa principal és l’explotació del bosc, el qual cobreix el 49% del territori del land i representa el 26% aproximat del total austríac i produeix fusta, en gran part per a l’exportació. L’agricultura hi té escassa importància; els conreus principals es localitzen al sud i en algunes valls interiors: cereals, bleda-raves, vinya i fruita. La presència de jaciments de ferro (Eisenerz), lignit i magnesita, hi ha creat una destacada indústria siderúrgica i metal·lúrgica, a les quals s’han afegit d’altres, com la química, la paperera i la tèxtil. El principal centre industrial és Graz.
La història
Habitada per celtes i il·liris, l’Estíria formà part de les províncies romanes de Nòrica i Pannònia. Pertangué a la Marca Caríntia dins l’imperi Carolingi (788). La desmembració del marcgraviat de Caríntia (1050) atorgà el territori a la família Steyr, que originà el nom d’Estíria. Ducat independent des del 1180, el 1192 passà a Àustria, i el 1260 fou annexada a Bohèmia. El 1278, vencedor Rodolf d’Habsburg sobre Ottokar II de Bohèmia, Estíria passà a la casa d’Àustria. L’emperador Carles V l’heretà de Maximilià I i la cedí al seu germà Ferran (1521). Es convertí al protestantisme (1530), però la Contrareforma la retornà al catolicisme; participà poc en la guerra dels Trenta Anys, però sofrí els atacs dels turcs, sobretot des del 1690. Fou annexada a Àustria el 1619, i el 1919 la Baixa Estíria, de majoria eslovena, fou cedida a Iugoslàvia.