Àngel Fàbrega i Grau

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 de març de 1921 — Barcelona, 2 de gener de 2017)

Eclesiàstic, historiador de l’Església i liturgista.

Sacerdot (1945), doctor en història eclesiàstica (1950) per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona (1964-71). Diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947) i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina (1965-96), reordenà la documentació capitular. Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i inventaris de fonts i 5 llibres i diversos opuscles i articles d’alta divulgació. Entre d’altres, publicà els estudis Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona. Revisión de un problema histórico (1958), a més de Santuarios marianos de Barcelona. Historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968). Exercí la docència al Seminari Conciliar de Barcelona (1954-62) i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona (1967-72), institució de la qual fou professor emèrit, i també fou cap del Departament d’Història Eclesiàstica del CSIC de Barcelona (1971). Fou director del Patronat de la Fundació Cultura Religiosa i de l’Obra Pia Foment de Pietat. Fundador de l’Escola d’Història Eclesiàstica Balmesiana (1954), intervingué en l’establiment dels texts litúrgics catalans postconciliars. Fabriquer de la seu (1967-90), emprengué la tasca de la restauració del temple catedralici, acomodant-ne el presbiteri a les necessitats litúrgiques preceptuades pel concili II del Vaticà, i restaurà, embellí i il·luminà la resta de l’interior de la catedral i el seu claustre gòtic, obres inaugurades el 1971. Responsable del Secretariat d’Arxivers Eclesiàstics de Catalunya (1975), fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1978), de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1987) i de la Hispanic Society of America (1980). El 2005 rebé la Medalla d’Or de la seva vila natal.