Es formà com a romanista a Zuric i a París, i una estada a Barcelona el féu interessar per les literatures hispàniques. Fou professor de la Universitat d’Innsbruck i catedràtic de literatura alemanya de la de Torí (1907). El 1929 fou nomenat membre de l’Accademia d’Italia. Entre les seves obres de crítica i erudició, escrites en italià, castellà, alemany, francès i portuguès, es destaquen Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur (‘Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura’, 1892); Guillaume de Humboldt et l’Espagne (1898; segona edició, juntament amb Goethe et l’Espagne, 1924), Viajes por España y Portugal (1921-30), Dante, Petrarca, Boccaccio in Spagna (1905-06), Il romanticismo in Germania (segona edició, 1923), Ensayos y discursos de crítica literaria hispano-europea (1926), Il romanticismo nel mondo latino (1927), Italia e Spagna (1929) i Poesía del Montserrat y otros ensayos (1940). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.