Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra. L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts. El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs (170 ha), que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers (150 ha) (les taronges són actualment el primer producte agrícola). La ramaderia (oví) hi és escassa. Hi ha una fàbrica de plàstics. El gran increment demogràfic iniciat a mitjan s XVIII s’ha deturat per emigració, especialment cap a França, des del 1965, que ha minvat, el decenni darrer, a causa d’un cert desenvolupament de la petita indústria. El poble (1 950 h agl [2006]; favarers ; 12 m alt.) és al raiguer, al costat de la carretera de València a Alacant. Lloc de moriscs (22 focs el 1609), pertangué a la fillola d’Alfàndec. Eclesiàsticament, depengué de l’Alcudiola d’Alfàndec fins el 1568, que fou erigida parròquia independent (Sant Antoni Abat). L’actual església (1760) fou bastida pels comtes de Ròtova, senyors jurisdiccionals, que hi posseïen un castell, del qual hi ha restes.
Favara de la Ribera La plaça de Veracreu
© Fototeca.cat