Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers (1356). L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà (1384) els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebel·lió de Gant. En morir Carles V de França (1380), germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat. Es retirà quan el rei volgué governar sol (1388), però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder (1392). Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder.