Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675; el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme. Escriví el Traité de l’éducation des filles (1687) per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya. Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence (1718) i la Lettre à l’Académie (Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique) (1716). El 1688 entrà en contacte amb Mme. Guyon, coneguda pel seu misticisme, emparentat amb la doctrina quietista de Molinos, la qual exercí una gran influència sobre l’alta societat francesa de l’època. Bossuet, antic mestre seu, esdevingué hostil al nou tombant místic de Fénelon i, tot i que aquest havia obtingut el nomenament de bisbe de Cambrai, condemnà la seva Explication des maximes des saints sur la vie intérieure (1696). Com a preceptor del duc de Borgonya, Fénelon es dedicà a la tasca d’educador, del 1689 al 1697. Dedicà diverses obres al seu alumne, com Dialogues des morts (1712) i, com a més remarcable, Télémaque (1699), espècie d’enciclopèdia narrativa considerada com una obra d’art de novel·la en prosa.