Estudià lleis. Col·laborà a “Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario”. De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867). És autor també d’un Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), obra premiada per la Societat Econòmica d’Amics del País de València, que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878). Participà en la fundació de Lo Rat Penat (1878), del qual fou president (1878). Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.