Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d'Antoni Pere Ferrer. Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps. El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens. Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada.
El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans. A la primeria de desembre prengué Baixàs, prop de Perpinyà, i pel gener de l’any següent acudí a defensar Cotlliure. Pel maig actuà a Puigcerdà, i per l’octubre, al Penedès. El 1464 auxilià Cervera, i vers la fi de l’any fou detingut, amb l’acusació de connivència amb l’enemic. Després d’ésser exculpat, acudí al setge i a la presa de la Bisbal, on cooperà amb Bertran d’Armendaris (maig-juny del 1465). Ambdós foren fets capitans de l’Empordà en indivís el 6 de juliol de l’any següent. Dins aquell mateix any havia estat elegit diputat de la generalitat en representació de l’estament militar de Puigcerdà i havia socorregut Tortosa al capdavant d’un petit estol, que després havia d’anar a Maó, atacat pels mallorquins partidaris de Joan II.
El 21 de novembre de 1467 contribuí a la gran victòria de la batalla de Viladamat, i el 29 de desembre de 1470 participà en la presa de Cadaqués. Desenganyat de la possibilitat de guanyar la guerra, l’11 d’octubre de 1471 es passà a Joan II, per la qual cosa el 23 de novembre següent fou declarat traïdor, a Barcelona, juntament amb Bertran d’Armendaris i Joan Sarriera, i tots tres foren executats en efígie. Joan II li recompensà la defecció concedint-li la senyoria de Mataró, Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià i el castell de Burriac. Lluitant de la banda del rei fou ferit en l’acció de la torre Baldovina el 26 de novembre d’aquell mateix any. Acabada la guerra civil i iniciades les lluites amb França per a la recuperació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, Ferrer lluità al Rosselló el 1474.
El 1475 li fou concedida la jurisdicció civil i criminal sobre els seus dominis del Maresme, però el 1480 foren tornats a la jurisdicció reial per Ferran el Catòlic. Vers la darreria del segle XV escriví el tractat de cavalleria Sumari de batalla a ultrança i la breu obra en prosa Pensament, que és una mena de debat entre Amor i Cavalleria.