Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908. Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa (1914) i a Barcelona (1915), adscrit a la càtedra de Martí Vallejo. Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges. Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica. Col·laborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia. Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca.