Fundat amb el títol de Santa Creu (~979) per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant. Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió. Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit (1569) als camaldulencs. Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del s. XIX. L’església és romànica, amb elements dels s. X i XII; el monestir és dels s. XV i XVIII.