Inicià estudis de lletres i es graduà, finalment, com a enginyer de camins a Madrid (1916). Professionalment, exercí com a enginyer a Catalunya (1917-29) i a Mallorca (1929-58). Compaginà la seva professió tècnica amb l’escriptura i col·laborà a Ofrena, La Revista, Almanac de les Lletres i La Nostra Terra.
La seva obra literària respon a l’estètica de l’Escola Mallorquina, dins de la qual protagonitzà una important renovació temàtica relacionada amb la seva professió tècnica, tot i que sovint són textos d’origen circumstancial. Comprèn els reculls poètics L’estela (1919), L’íntim recer (1936) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955).
Fou un important traductor de poesia. Destaquen les seves versions de poemes d’Oscar Wilde i d’Edgar A. Poe, algunes de les quals recollí al volum Rosa dels vents (1960). També traduí El cementiri marí de Paul Valéry (1947). Efectuà alguna incursió en la prosa, com l’assaig historicosociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca: quatre mots sobre la veritat (1966), on defensà que el fet diferencial xueta fou conseqüència de la conservació del barri de l’Argenteria, la fixació de determinats llinatges com a xuetes i l’aversió de l’aristocràcia mallorquina cap a aquest col·lectiu, obra que ocasionà una gran polèmica i revifà el debat sobre els xuetes mallorquins. Pel que fa a la tasca d’investigador, centrà els seus estudis en els antics camins de Mallorca i en les construccions tradicionals de l’illa: Los antiguos caminos de Mallorca (1952), Muros y cabañas (1955), Las carreteras de Baleares. Estudio precedido de un bosquejo histórico de los antiguos caminos de las islas (1958). També publicà La Inquisición en Mallorca. Reconciliados y relajados (1946).
Fou el fundador, amb Antoni Parietti, de l’Orquestra Simfònica de Mallorca (1946) i el primer president de l’Obra Cultural Balear (1962-69), càrrec des del qual organitzà cursos de català i promogué l’ús del català a l’Església.
L’any 1998 s’editaren pòstumament, en dos volums, Del meu temps, memòries autobiogràfiques de l’autor amb especial incidència en la situació sociopolítica de començament del segle XX.
Bibliografia
- Pons i Marquès, J.: Crítica literària, Palma 1975-76, 2 vol.
- — “Miguel Forteza y Piña”, BSAL, 33, p. 145-147.