Filla de Pere Freixas i Sabater, juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX. Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados. El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes, sobre textos de poetes catalans. L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons (Cançons infantils) i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils. La revista Feminal incorporà a cada número una peça seva per a cant i piano.
Fundà institucions de pedagogia musical, com la Cultura Musical Popular (1908), destinada a l’ensenyament infantil i on formà un cor que actuà en asils, hospitals i presons. L’any 1917, per encàrrec del Ministeri d’Instrucció Pública, anà a Madrid per a impartir un curs de cant coral a mestres i alumnes de cant.
Musicà Lo filador d’or de Verdaguer i poemes d’altres autors, i l’obra lírica Rodamon de Nogueras Oller. Col·laborà a La Mainada i escriví també sardanes i cançons, com les recollides en el Llibre de les nines i les Cançons amoroses, i també musicà peces de teatre infantil (Festa completa, La cova del mar i La Pastoreta).