Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera. Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit. Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma. Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs. Home de la Il·lustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament (Madrid 1790), s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel , de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780). Novament a Vic el 1798, hi redactà, en clàssic llatí, la seva obra cabdal, interessant encara per a la història de la introducció de l’humanisme a la Universitat de Barcelona del s XVI i sobretot per a la història de la Universitat de Cervera: De vita et scriptis Iosephi Finestres et de Monsalvo (Vic 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932).
Llucià Gallissà i Costa en un retrat de Llucià Costa
© Fototeca.cat
Humanista, bibliotecari i erudit.