Ernst Gamillscheg

(Neuhaus, Bohèmia, Àustria-Hongria, 1887 — Tübingen, 1971)

Lingüista.

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena. Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck (1916-25), de Berlín (1925-45), de Bucarest (1940-44) i de Tübingen (1946-56). Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric (1958-59) i de Saarbrücken (1961-62). Deixeble de W.Meyer-Lübke i de J.Gilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística. Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències recíproques de les llengües en convivència, sobretot les romàniques i les germàniques. De la seva vasta producció cal recordar Studien zur Vorgeschichte einer romanischen Tempuslehre (1913), Etymologisches Wörterbuch der französischen Sprache (1925-28), Die Sprachgeographie und ihre Ergebnisse für die allgemeine Sprachwissenschaft (1928), Romania Germanica (1934-36), Romanen und Basken (1950), Französische Bedeutungslehre (1951), Historische französische Syntax (1957-58) i diversos treballs sobre el romanès. Tant en els estudis com en els seus cursos no oblidà mai els fets catalans, i algun article i tot els fou dedicat especialment, com Sur une source catalane de la chanson de geste "Girat de Roussillon". Fou membre ordinari de les acadèmies de ciències de Berlín i de Magúncia. L’Institut d’Estudis Catalans el nomenà membre corresponent el 1958. En morir tenia en preparació una sintaxi històrica espanyola, un capítol de la qual ha estat publicat en els “Estudis Romànics”.