Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i fou ministre durant la regència (1812-13), però fou destituït per la seva oposició a Wellington. Ferran VII el nomenà ministre d’estat el 1816, i fou destituït el 1818, amb motiu de l’afer dels vaixells russos. Perseguit per absolutistes i constitucionals, emigrà a França (1823), d’on tornà el 1830. Deixà unes Memorias... (publicades en 1894-97), d’un gran interès.