Francesc Garriga i Barata

(Sabadell, Vallès Occidental, 26 d’abril de 1932 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 4 de febrer de 2015)

Poeta i periodista cultural.

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica. Dedicat professionalment a l’ensenyament, col·laborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya, Riutort, Guix, L’Esquirol, les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000.

Les seves primeres obres, meticulosament elaborades —Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni (1960), Paraules (1962) i Paraules cap al tard (1973)—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements rupturistes de signe més aviat avantguardista. Després d’un silenci de disset anys, tornà a la poesia amb Els colors de la nit (1990) i Setembre (1992, premi Josep M. López-Picó 1991). Seguiren, en rápida successió, Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos (2005, englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona 2004), Camins de serp (2009) i Ragtime (2011). La poesia madura de l’autor és més despullada, més aspra, més contundent i més reflexiva des d’un punt de vista moral i existencial. L’any 2012 rebé el premi Carles Riba de Poesia per Tornar és lluny.