Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos (dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc). Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m (no assolida per ningú més fins aleshores). Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb A.von Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya (1805-06). Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans quantitats de sodi i potassi que necessitava la França militaritzada de Napoleó. Féu importants investigacions sobre el clor, el bor, el iode i el cianogen. La major part dels seus escrits aparegué als Annales de Chimie.