Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa (coneguda a occident per Destructio Philosophorum), li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació. D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dūn (‘Revivificació de les ciències de la religió’). En al-Munqīd min al-ḍalāl (‘El qui deslliura de l’error’, 1106) exposà la seva evolució religiosa. L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana.