Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona. Fou conseller de Finances de la Generalitat (1931-32). Redactor d’El Poble Català, escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa (1908) i L’obra de Joan Caillol (1917). És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes: Deslliurança (1904), drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós (1920), i, conjuntament amb Ramon Campmany, de les comèdies La barcelonina (estr. 1911 per Margarida Xirgu) i Total, res (1912), en un acte.