Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers. Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebel·là contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162—. El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou; el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó. Sense cap hereu ni parent més proper que el comte d’Empúries, llegà el comtat a Alfons I de Catalunya-Aragó.