D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes. Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç (1843-45) i com a ministre de les colònies (1845-46). Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party. Ministre de finances (1852-55 i 1859-66), aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral. Dirigent del partit (1867) i primer ministre (1868-74), desplegà una activitat reformadora de caràcter progressista. Vençut a les eleccions del 1874 per Disraeli, inicià una dura campanya de crítica a les pretensions imperialistes d’aquest, i propugnava, a canvi, una política d’equilibri europeu. Tornà al poder (1880-85), però tingué nombroses dificultats en política internacional (la guerra dels bòers, l’agitació a Egipte i la qüestió irlandesa), que feren minvar notablement el seu prestigi. Novament cap de govern (1886 i 1892-94), intentà de concedir una àmplia autonomia per resoldre el problema irlandès (Home rule); però, presentat al parlament el projecte, no aconseguí de superar l’oposició dels seus enemics polítics. Cansat, dimití i es retirà a Penarlâg.