Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig (? — Moià 1802), entrà d’aprenent (1757) a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona. El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa; això li permeté, després de l’examen de rigor (1780), d’instal·lar-se com a fabricant. Edificà la seva fàbrica al Raval (Barcelona) a partir del 1783; el 1791 ocupava 1.500 persones. El 1808 hi instal·là un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya. Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints. El 1791 havia comprat el privilegi de noble per 57.008 rals de billó, i el 1802 fou membre de la Junta de Comercio, Moneda y Minas. Carles IV i la seva família, durant llur pas per Barcelona (1802), visitaren la seva fàbrica. Durant la guerra del Francès tingué una actuació ambigua: defensà els resistents processats a Barcelona, però acceptà la direcció (1812-14) de la Casa de Caritat. El 1818 es matriculà com a comerciant. A Sant Feliu de Llobregat adquirí la propietat de ca l’Amigó, qualificada pel baró de Maldà com el “Versalles de don Erasme”. Al costat de la fàbrica fou dut a cap parcialment el projecte de Pelegrí de Bastero de construir-hi una colònia industrial de 90 cases. La fàbrica fou bombardejada durant la guerra civil de 1936-39, però en resta la casa (ca l’Erasme), d’un classicisme sever i amb una gran sala decorada, sembla, per Flaugier i un pati barroc, d’estil tradicional català. Morí de l’explosió d’una caldera de vapor.