El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis (amb el llogaret del mateix nom), la Marcereta (amb la caseria del mateix nom), l’ Alter i el Gars. L’agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses), que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori. Una part de la població treballa a la indústria de la comarca. El poble (338 h agl [2006], grangers) té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer. Lloc de moriscs (26 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva, després de l’expulsió li fou atorgada per Jaume Ferrer (1611) una nova carta de poblament. L’església parroquial de Sant Francesc, dependent de la de Vallés, és un ample edifici del s XVIII. El municipi comprèn, a més, l’antic llogaret de Meneu.