Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” (a partir del 1877). Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie (Estrasburg 1888-1902; 2a ed. 1904-06), l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on col·laboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món. De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en diversos parlars i per la reconstrucció lexical del llatí vulgar a partir de formes tretes de la comparació de les llengües romàniques.