Amb la incorporació d’associats de procedència diversa esdevingué, el 1975, una organització d’ampli caràcter ecologista. S'ha destacat per la seva tasca científica, especialment en ornitologia, camp en el qual elabora des del 1982 un Atles d’Ocells Nidificants de Mallorca, i publica una Circular Ornitològica (des del 1979) i un Anuari Ornitològic (des del 1987); i en botànica (Catàleg de Plantes Endèmiques i Amenaçades de Balears, 1986); a més, ha fet aportacions científiques notables, com ara la descoberta i descripció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca. D’altra banda la seva acció també s’orienta a la defensa de la natura i el medi ambient (inclòs l’urbà), especialment a combatre aquells projectes urbanístics i de serveis turístics en general que malmetin els espais natural. Desenvolupa, a més, diverses activitats específiques: ciclisme ecològic, educació ambiental, excursionisme i ornitologia i anellament. Des del 1984 edita el periòdic L’ecologista. La seva tasca l’ha fet mereixedor de diversos guardons (premi Borja Moll, 1988; premi Nacional del medi ambient, 1997). El 1998 promogué la campanya “No més urbanitzacions” i el 2004 la de “Qui estima Mallorca no la destrueix”, en contra del pla de Carreteres i Autopistes de Mallorca. També realitza campanyes a favor de la creació de parcs naturals a les Illes. Des del 2002 el president interinsular és Xavier Álvarez de Lara Pérez i des del 2003 el geògraf Macià Blázquez Salom presideix la secció de Mallorca. Té seccions a Menorca, Eivissa i Formentera.