Format a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra), fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera (1915). Militant de la Lliga Regionalista, fins el 1924 col·laborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Dictadura de Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional. Amb el franquisme, presidí l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961 després de l'etapa falangista i li donà un caire més asèptic respecte al règim. Fou ministre sense cartera (1957-65) i president del Consejo de Economía Nacional, des d'on participà en el Pla d'estabilització 1957-59. Publicà La educación comercial de nuestro pueblo (1917), Tratado de derecho mercantil internacional (1940), Curso de política económica contemporánea (1941-61), Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943), etc. Destaca Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922).
Pere Gual i Villalbí
© Fototeca.cat
Economista.