Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto”. Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals ("los Jóvenes Bárbaros") i redactor de “La Rebeldía”. Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica (1909), però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets. Resultà elegit diputat provincial de Barcelona (1910-15), fundà i dirigí “Revolución” (1915), nou òrgan de les joventuts del seu partit, i aconseguí per a aquest importants ajudes econòmiques. Posteriorment fou diputat a les corts de la Segona República, cap de la minoria parlamentària d’aquestes i ministre d’obres públiques en diferents governs radicals (setembre del 1933 - octubre del 1934; abril-maig del 1935). Diputat a corts pel Front Popular (1936), romangué lleial a la República durant la guerra civil. Visqué exiliat a França del 1939 al 1946.