Com a regent de l’emperadriu Judit, tia seva, governà des del 1917; el 1928 assumí el títol de negus, i el 1930 fou coronat emperador. Obtingué l’ingrés d’Etiòpia a la Societat de Nacions (1923), abolí l’esclavitud (1924), promulgà una constitució que li atribuïa tots els poders (1931) i signà acords que desplagueren el govern italià, el qual ocupà el país (1935). S'exilià a Londres i, recuperat el tron amb l’ajut britànic (1941), modernitzà les estructures legals i encoratjà el panafricanisme. El 1960 hagué de fer cara a un cop d’estat. Fou destituït pel setembre del 1974, acusat de corrupció i de tirania.