Estudià a Princeton, Roma i Chicago. Es dedicà a les llengües i a la lingüística general (fou deixeble de L. Bloomfield) i a la filologia romànica. En el curs de la seva carrera estigué en contacte amb els més variats corrents de recerca de l’àmbit nord-americà, que deixaren una traça evident en el treball, on adoptà un reeixit sincretisme. Entre els seus estudis (més de quatre-cents títols) cal remarcar: Bibliography of Italian Linguistics (1941) refosa en Bibliografia della linguistica italiana (1958); Descriptive Italian Grammar (1948); Short History of Italian Literature (1951); Manuel of Applied Linguistics: Italian (1960); Linguistics (1964); Pidgin and Creole Languages (1965); An Essay on Language (1968); el primer suplement de la Bibliografia de la lingüística italiana (1969) i La struttura dell’italiano (1971).