Professor a Marburg, Colònia, Berlín i Göttingen. Interessat per la fenomenologia de Husserl, fonamentà un nou realisme crític a Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis (‘Trets fonamentals d’una metafísica del coneixement’, 1921) i Ethik (1925) coordinà la idea kantiana del deure amb la teoria aristotèlica de la virtut. El seu darrer i més important grup d’obres, Das Problem des geistigen Seins (‘El problema de l’ésser espiritual’, 1933), Zur Grundlegung der Ontologie (‘Per a una fonamentació de l’ontologia’, 1935), Möglichkeit und Wirklichkeit (‘Possibilitat i realitat’, 1938), Der Aufbau der realen Welt (‘L’estructuració del món real’, 1940), Philosophie der Natur (‘Filosofia de la natura’, 1950) i Aesthetik (‘Estètica’, 1953), suposa tot un intent d’esbossar una nova ontologia, categorial o regional, que analitza les diverses esferes intel·ligibles de l’ésser (ésser ideal, possible, real, espiritual, etc) i que es diferencia de la clàssica pel fet que renuncia expressament a abordar el problema de l’Absolut.