Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin. Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg. El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington. Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc: Don Quijote als Wortkunstwerk (1927), Estudios literarios de mística española (1955), The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics (1946). És fonamental la seva bibliografia de l’estilística romànica (Critical Bibliography of Romance Stylistics, 1953).