Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893. Després d’una etapa inicial goticista, esdevingué un dels principals artistes del seu ram dins el Modernisme, estil que conreà fins el 1918. Decorà tota mena d’establiments i de residències, entre les quals la de Lleó-Morera (1904; Barcelona, Museu d’Art Modern). Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant col·laboració amb el dibuixant Josep Pey. Des del 1918 es dedicà a la producció convencional. Participà en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona (1907), Saragossa (1908) i París (1909) i fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Venècia (1908).