El 1906 fou becat per l’ajuntament de Barcelona per a estudiar les darreres experiències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana (estat d’Illinois), i, el 1908 passà a estudiar a la Universitat de Chicago. També fou secretari del Museu d’Història Natural de l’Escola d’Educació de la mateixa universitat. Durant la seva estada als EUA publicà a La crònica de Valls, diversos articles sota l’epígraf de Cròniques quinzenals nord-americanes. La Societat d’Atracció de Forasters el nomenà, el 1909, corresponsal general de la revista als Estats Units. De nou a Barcelona, el 1910, dirigí la Revista de Educación (1912) —on publicà el 1913 La doctrina de la educación nacionalizadora— i Quaderns d’Estudi (1921). També fou inspirador i director de les primeres escoles d’estiu (1914-16) i secretari i vocal tècnic del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona; fou un actiu introductor i divulgador del mètode Montessori. Durant la República fou secretari del Butlletí dels Mestres. Col·laborà, entre d’altres publicacions, a La Cataluña (1908-10), La Veu de Catalunya (1913-16), La Mainada (1921-23) i València (1913-14).