Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició. Amplià els coneixements musicals amb Robert Gerhard (1931-36). Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París (1937), Varsòvia (1939), Estocolm (1956) i en altres de França, Anglaterra i Amèrica. El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic (1974).
La seva producció comprèn unes 200 obres. Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 (1938), Sonata per a violí (1941); Variacions sobre un tema popular (1943); la Sonata per a piano (1945), Via Crucis, per a veu, quintet de corda i tambor (1956); Sonata n. 2 (1955); Impromptus 1,2,3,6 (1960); In Memoriam (1982), per a piano; Soliloquis (1972), per a diferents instruments solistes; Gèminis (1972), per a dues guitarres i dos violins; Trio de corda (1968); 8 Quartets de corda (1950-74); Quintet de vent (1971); els cicles de Cançons (1930-85), sobre poemes de Carner, Riba i Espriu, Lope de Vega, Shakespeare, Hölderlin, Valéry, Tagore, entre altres; Presències (premi Ciutat de Barcelona 1967); Biofonia (1982), per a orquestra; Tres evocacions (1982-87), la sèrie de sis Souvenirs (1982-95); In Memorian A. Rubinstein (1987), per a piano, i Monòleg per a clarinet (1988).
La seva música té una gran força expressiva. Emprà successivament l’escriptura atonal, el mètode dodecatònic i el serialisme. Fou president (1974) de l’Associació Catalana de Compositors i membre electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi. Rebé els premis Ciutat de Barcelona (1967), Creu de Sant Jordi (1986), Nacional de Música (1992 i 1999), i la Medalla d’Or del Mèrit en les Belles Arts (1993). Fou autor de la biografia Robert Gerhard i la seva obra (1991) i d’Antología de la música contemporánea (1900-59) .