Estudià a Gant i a Brussel·les. Residí a París (1878-80). Les seves Cases Geenens de Gant (1885) eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brussel·les (1889) participa encara del neoclassicisme. Amb els hôtels Tassel (1893) i Solvay de Brussel·les (1894) restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàl·lics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc. La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brussel·les (1895), encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de Brussel·les (1901) s’incendiaren el 1966. Cal remarcar, per la seva llibertat de construcció, la seva casa (1898) —Horta Museum de Brussel·les des del 1969— i l'hôtel Aubecq de la mateixa ciutat (1899). Exercí diversos càrrecs professorals i fou creat baró el 1932 per Albert I de Bèlgica. Atent a la funcionalitat de les seves obres, fou un dels principals arquitectes modernistes europeus.