Professor a les universitats de Wisconsin i, des del 1929, a la de Yale. A partir dels postulats associacionistes i reflexològics formulà una teoria anomenada hipoteticodeductiva sobre l’aprenentatge que influí poderosament el conductisme americà. Escriví, entre d’altres obres, Mathematico-deductive Theory of Rote Learning (1940), Principles of Behavior (1943), Essentials of Behavior (1951) i A Behavior System (1952).