Afirma la competència del magisteri de l’Església en aquesta matèria i recorda la doctrina tradicional segons la qual tot acte matrimonial ha d’estar obert a la transmissió de vida. Condemna formalment l’ús dels mètodes contraceptius, llevat dels anomenats naturals, i creu que l’ús lliure dels anticonceptius comportaria la infidelitat conjugal, la llicència de costums i la degradació moral de la dona i faria possible la intervenció dels estats per a imposar una limitació dels naixements contra la voluntat de les parelles. L’encíclica produí un impacte desfavorable en els ambients ecumènics, en molts fidels catòlics i fins i tot en alguns bisbes. Als Països Catalans, es produïren moltes reaccions negatives, entre les quals destaca la de sis metges de Barcelona, que publicaren l’opuscle Reflexions científiques a propòsit de la Humanae Vitae (1969). El Sínode mundial de bisbes de l’any 1980 ratificà substancialment les tesis de l’encíclica, si bé en demanà una revisió i una presentació més adequada a la mentalitat moderna. Joan Pau II, en l’exhortació Familiaris consortio, publicada el 1981, repetí la doctrina de Pau VI.