Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista (1948). Caigut en desgràcia, fou empresonat (1951-60). Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria (posteriorment anomenada secretaria general) del partit comunista eslovac (1968-69) i, després de la Primavera de Praga, del partit comunista txecoslovac (1969), del qual encapçalà l’ala dura. President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior. S’oposà, però, a la perestroika, motiu pel qual fou retirat de la secretaria general del partit el 1987. Dimití la presidència el 1989 arran del moviment popular que posà fi al règim comunista. El 1990 fou expulsat del partit comunista.