Inspirada en l’encíclica Rerum Novarum i la doctrina social catòlica, fou reconeguda oficialment el 1925. Els anys següents s’estengué a altres països europeus (especialment França, Alemanya i Txecoslovàquia), i el 1935, en un congrés celebrat a Brussel·les, rebé el reconeixement del papa. Durant la Segona Guerra Mundial molts jocistes participaren clandestinament en la resistència al nazisme. Prohibida a l’Europa de l’Est, reprengué l’activitat amb el congrés del 1950 a Brussel·les, i amb l’Assemblea Mundial de la JOC celebrada a Roma el 1957, on es projectà internacionalment. Amb organitzacions arreu del món, té el secretariat general a Brussel·les.
El 1932 es creà la JOC a Catalunya (com a Subfederació Obrera dins de la Federació de Joves Cristians). Desapareguda amb la intensificació de l’anticlericalisme durant la Guerra Civil, els grups que ressorgiren amb el franquisme hagueren d’integrar-se a la Juventud Obrera de Acción Católica (JOAC), creada per la jerarquia eclesiàstica al marge de la JOC internacional. El 1957 recuperà el nom original. El moviment arribà a la plenitud els anys 1962-66, i el 1968 s’oficialitzà una certa unió entre la JOC de Catalunya i la de les Illes Balears. El 1973 sorgí el Moviment de Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars (JOBAC). Ambdós moviments s’unificaren el 1992 en la JOC Nacional de Catalunya i les Illes (JOC-JOBAC). La JOC de Catalunya ha mantingut algunes discrepàncies amb les JOC de la resta de l’Estat. El 1997 es commemorà a Barcelona el 65è aniversari de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, que el 1998 aprovà uns nous estatuts.