Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament. Predicador del lloctinent (1534-39) Frederic de Portugal, el 1542 fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia, quan era provincial dels conventuals de Catalunya-Aragó. Com a auxiliar del bisbe de Barcelona, Joan de Cardona (1531-46), i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació. El prelat de Girona, Joan de Margarit, el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins a l’abril del 1552. Hi actuà, però, com a bisbe de Constantina. Les seves intervencions sobre l’eucaristia i la penitència han interessat els moderns historiadors tridentins. La seva doctrina teològica mogué els bisbes d’Ourense i de Lleida (Manrique de Lara i Ferran de Lloaces) a recomanar-lo a Granvelle, per a alguna diòcesi que vaqués a Catalunya, però sense èxit. El 1568 publicà a Barcelona el seu De sacratissimo eucharistiae sacramento opusculum , on inclogué versos llatins de factura clàssica.
Portada de la segona edició (1570) de l’opuscle De sacratissimo eucharistiae sacramentor opusculum , de Joan Jubí
© Fototeca.cat
Bisbe franciscà, teòleg i humanista.