D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat (1947-50) i s’havia doctorat (1954).
El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers. Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 (converses de París), sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient. El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat, bé que, vinculat a diverses institucions polítiques, financeres, culturals i docents, continuà influint en la política exterior dels EUA, sobretot durant el mandat de Ronald Reagan.
És autor d’articles i de llibres d’anàlisi historicopolítica (American Foreign Policy, 1969; Diplomacy, 1994) i de memòries (The White House Years, 1979; For the Record, 1981).