Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà (sistema harmònic acolorit, rica instrumentació), creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s. XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa. Escriví peces musicals ( singspiels ) com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques. La popularitat de les seves obres que alien el caràcter nacional amb la tradició universal, es deu a llur colorit exquisit, instrumentació eficaç i línia melòdica fàcilment identificable. Com a musicòleg es consagrà primordialment al folklore musical hongarès (notació, anàlisi), però s’ocupà també de temes històrics. Els seus escrits, parlaments i obres pedagògiques exerciren gran influència sobre l’educació musical a Hongria i, després de la Segona Guerra Mundial, també a d’altres països. Creà un mètode pedagògic adoptat universalment.
Zoltàn Kodály(esquerra),amb J. Roch i M. Capdevila
© Fototeca.cat
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.