Fou fourierista i republicà durant la seva joventut. El 1852 publicà els Poèmes antiques, veritable manifest de l'escola parnassiana; en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers. Posteriorment publicà els Poèmes barbares (1862) i els Poèmes tragiques (1886). La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hel·lenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció.