La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei. Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu. La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica (descrits per Bartolomé de Las Casas en la Brevísima historia de la destrucción de las Indias, 1552, i per Antonio de Ulloa i Jordi Joan i Santacília en Noticias secretas de América, 1826) i de la durada i les característiques de la inquisició espanyola, narrada per Juan Antonio Llorente en la seva Histoire Critique de l’Inquisition en Espagne (1817-18), entre altres. Nogensmenys, al s. VIII, hom començà a distingir en la societat espanyola els sectors europeïtzant i progressiu i el reaccionari i tancat, que han estat anomenats “las dos Españas”, idea que ha tendit a substituir la Leyenda Negra o, si més no, a atribuir-ne el patrimoni a un sector limitat de la societat espanyola.