El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae, i és obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2 750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, referents a béns, drets i privilegis de la catedral i la mitra barcelonines; els més antics són del s IX. Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona (1914-15).