Després d’una estada a Roma (1570), passà al luteranisme i professà a Jena (1572-75) i a la Universitat Calvinista de Leiden (1578). Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina (1592). Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes. Escriví, entre altres obres, De constantia (1583), De una religione (1590) i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI (1589).